dimarts, 31 d’agost del 2010

desenvolupant per Android

Avui m'he decidit a fer la primera prova de desenvolupament amb Android, pensant que amb una plataforma com aquesta i un HTC a les mans, no podia ser gaire complicat.

El cert és que no ho és gens.

El primer que cal fer fer, és tenir instal·lat un entorn de desenvolupament potent, com l' Eclipse.
A partir d'aquí, només cal seguir un parell de passos :
- Et baixes i instal·les l' SDK . L'SDK et dona un entorn amb totes les eines i utilitats que calen per poder desenvolupar aplicacions per Android des de Eclipse de forma fàcil.
- Ara ja només cal crear un nou projecte Android, dir-li que agafi les dades d'un projecte ja existent i ja pots veure una simulació (no cal tenir un mòbil Adroid per desenvolupar sobre Android) de com s'executa l'aplicació.

Evidentment, quan més espectacular és tot plegat, és quan connectem el nostre mòbil Android via USB a l'ordinador i fem que l'aplicació que estem desenvolupant s'executi directament sobre l'aparell (molt simple de configurar si seguim al peu de la lletra aquestes instruccions). Realment fa goig veure com des de l'Eclipse, simplement li dius "run Android Application" i al cap de pocs segons, ja la tens com una més dins del teu mòbil.

Un cop això ja ho tenim per la mà, també ens serà molt útil comptar amb algun "framework", com per exemple phonegap que ens permet desenvolupar aplicacions que siguin compatibles a diverses plataformes mòbils.

O una que ens permet donar un "look" iPhone als nostres porjectes, com iWebKit (http://iwebkit.mobi/ - visiteu-ho amb el vostre smartphone).

Evidentment, cada plataforma (o aparell) pot fer unes coses i altres no. És interessant pensar-hi abans de posar-se a fer coses "guais" i després trobar-te que tot et cal un iPhone per poder executar l'aplicació. Perquè, encara que sembli mentida, hi ha gent que no té iPhone!

dilluns, 30 de març del 2009

Els webs del futur


Bé, porto anys amb això del web però darrerament veig més coses que mai que fan que tot el que abans costava dies i setmanes de feina, ara és simple i àgil.
Potser s'acaba un cicle i en comença un altre, no ho sé.

En tot cas, darrerament estic fent com molta gent que cada cop passem més d'anar per aquests móns de Deú cercant coses i ane directament a que ens les "portin" a casa.
Doncs sí, el format RSS fa això .

Es un format força simple que permet sindicar continguts i que eviat haver d'estar anant a tots els webs que m'interessen cada X temps, ja que cada cop que un pàgina ( posem per cas, de notícies) s'actualitza, jo rebo una alerta. Alerta! que diria el Monegal.
Així, ja no cal perdre temps i no cal que vegi la pàina completa si el tema no m'interessa. Si el meu lector de RSS li arriba: "El príncep Felip diu que .." ja no cal perdre temps amb un cap de suro com aquest.
En canvi si rebo el missatge dient "El príncep Felip abdica" llavors si que hi vaig!

Vaja, tota una descoberta!

dijous, 5 de febrer del 2009


Bé, començo el meu primer post pensant encaa en el darrer llibre que he llegit i que m'ha impulsat a fer-ho.

Marketing to the social web és un llibre força didàctic i amb molts exemples reals de com fer les coses bé i com fer-les malament en la comunicació al web.
Alguns del casos que l'autor , Larry Weber , comenta com a casos d' èxit: BMW , Apple , Amazon o Facebook . A la contra , els fracassos d'empreses com Ford o GM o friendster.
Això m'ha portat a doanr un cop d'ull a algunes de les comunitats de xarxes socials més importants avui dia al web.
Em sorpren veure que Facebook està seguida per Habbo , Friendster , hi5 o Classmates.com
que coneixia ben poc o gens.
De tots els milions d'usuaris que hi ha , podem deduïr facilment que la gent amb quasi total seguretat pertany a més d'una xarxa, i per tant, el nombre totals d'usuaris és força menor que la suma total.
Tan mateix, 140 milions a facebook, no és per fer-hi broma. A més de la gent "real" també hi ha empreses, organitzacions, grups ... tant complexe com la realitat mateixa. El poder que tindran aquest tipus de xarxes en la forma de relacionar-nos en el futur, de comprar, viatjar i d'estar informats serà enorme.
Només un exemple: Ara mateix, al twitter tinc una barreja d'inputs que provenen de vilaweb, latafanera, la BBC, CNN , l' Avui .. però també d'amics i coneguts que simplement opinen o que parlen de fets que en mitjans de comunicació convencionals, simplement no hi tenen cabuda ( però a mi m'interessen , i molt! )
tornant al llibre, Larry Weber diu al seu llibre " internet és allò més semblant a la realitat que hi ha , comparat amb els mitjans convencionals".

podeu llegir una crítica del llibre aqui